martes, 26 de octubre de 2010

Ramon Llull

Biografia:
5.1 Ramon Llull va néixer a la ciutat de Mallorca de 1232 al 1315, Ramon en la tradició anglosaxona, va ser un rellevant escriptor, filòsof, místic, teòleg i missioner mallorquí del segle XIII. És considerat un dels creadors del balear literari i un dels primers a fer servir una llengua romànica per transmetre coneixements filosòfics, científics i tècnics, a més de textos novel·lístics. També va escriure en llatí, àrab i occità.

Obres:
5.2
Arbre de filosofia d'amor 1245


Llibre de les bèsties (part del Fèlix), que critica els costums humans a través d'una faula. 1249


Llibre dels mil proverbis 1256


Fèlix, o Llibre de les meravelles. Fèlix, que representa l'ésser humà, viatja per tot el món per admirar la creació divina. 1261


Blaquerna 1301


5.3.1
Un dia el rei té gana i, aconsellat per Renard, devora un vedell i un pollí (fills del Bou i del Cavall, respectivament). Això fa que el Bou i el Cavall abandonin el regne i se'n vagin a viure amb l'home que, en comptes d'ajudar-los contra la tirania del Lleó, els esclavitza i els fa treballar als camps.

5.3.2
 Per molt que demanis caritat, els de major rang t'humilien.


Bibliografia:
5.4





martes, 19 de octubre de 2010

Miquel martí i pol

Biografia:
Va néixer el 19 de març de 1929 a la població de Roda de Ter, situada a la comarca d'Osona. D'origen obrer, Martí i Pol va començar a treballar en una fàbrica del seu poble als 14 anys. Als setze anys es fa de la Penya Verdaguer i escriu poemes en castellà. Als dinou ja els escriu en català. Als 19 anys, va patir una tuberculosi pulmonar que el va obligar a estar-se al llit una llarga temporada. Va aprofitar aquesta època per a llegir abundosament, i d'aleshores ençà va decidir dedicar-se a l'escriptura.

Poema: ARA MATEIX
Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d’un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s’ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d’angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d’un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l’enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l’espai d’història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.

Aquesta és l'adreça de la cançó:




martes, 5 de octubre de 2010

Debat sobre el quart cinturó

Volem fer un comentari sobre el quart cinturó.

Hem llegit el text de l'Avui hi hem arribat a aquesta conclusió:
Aquest text és coherent ja que primer fa una introducció per tal de que la gent sàpiga de que parlem i les diverses propostes que hi ha. Seguidament ens mostra els fets i les conseqüències de cada proposta, i finalment una conclusió.
 
Quart Cinturó, quatre traçats.
El Pla Territorial Metropolità desvela les alternatives. ERC i ICV defensen traçats de mínims.
 El govern ha aprovat un pla per traçar 4 carrils de bicicleta en territori metropolità
Aquest pla, que es va aprovar després de quatre anys de discussions entre els socis de govern. al carril bici que proposa Iniciativa, mai trenta quilòmetres de carretera havien donat per a tantes discussions, debats, informes i contrainformes.
 
Conscient que tot plegat podria suposar una taca en el seu bon expedient com a titular d’Obres Públiques, el conseller Nadal vol tancar la legislatura deixant el traçat definitiu com a herència per al seu successor o per tenir les mans lliures per executar-lo si conserva el càrrec.
 
La quarta alternativa, en canvi, sí que compta amb un estudi que n’avala la viabilitat, tant pel que fa al traçat com a la capacitat. Es tracta d’un recorregut dibuixat per un grup d’enginyers encapçalats per Manuel Herce per encàrrec del departament d’Obres Públiques. És menys agressiu que el de Foment perquè s’acosta més a les trames urbanes. Aquest traçat també millora la connectivitat amb els polígons que hi ha a la zona i permet el pas de trànsits de llarg recorregut provinents de la C-17 o la C-58.